XOC CULTURAL DE TRENS

No hi ha ciutat cosmopolita en tot el globus terrestre que no compti amb un barri xinès. El Chinatown de San Francisco, de Nova York, de Londres, de París, d’Amsterdam, de Buenos Aires,… Continua llegint

RECORDS EN CONSERVA

Divendres migdia. Montgat. He quedat amb dues amigues d’infància d’aquelles amb les quals ens veiem massa poc, com amb tantes altres, malgrat que això no afecta el més mínim la nostra amistat. Un… Continua llegint

EL TEU JARDÍ

A la vida hi ha molts moments en què necessitem un espai on poder reflexionar, un indret impregnat de silenci on els nostres pensaments puguin brollar com l’aigua d’una font. A la nostra… Continua llegint

EL COMPLEMENT PERFECTE DE L’HOME

1933: les dones de casa nostra poden dipositar per primera vegada el seu vot en una urna. La seva opinió, com a gran novetat, compta igual que la de qualsevol home. Ens hem… Continua llegint

UN CRIM CONTRA LA HUMANITAT

Sembla mentida que no sigui fins a l’edat contemporània que l’esclavitud hagi estat declarada un crim contra la humanitat. Que no hagi estat fins al segle XIX –excepte lluites personals i infructuoses d’algun… Continua llegint

EL ROSTRE DE BARCELONA

Llegeixo una notícia que diu que Barcelona s’ha convertit en una de les ciutats més reclamades pel turista de compres. Les grans marques internacionals i nacionals s’instal·len als baixos dels edificis centenaris del… Continua llegint

MIREU L’OCELLET!

Des de temps immemorials l’home ha tingut el gran afany de fer-se retratar per a la posteritat. A principis del segle XX, famílies senceres anaven a cal fotògraf per deixar testimoni, en aquesta… Continua llegint

UN AMOR TATUAT AL COR

Diuen que Tennessee Williams, l’autor teatral nord-americà probablement més adaptat al cinema, va escriure “La rosa tatuada” durant una estada a l’Hotel Colon de Barcelona. Fins ara, no s’havia traduït al català i… Continua llegint

LA MEVA MARE TENIA UN GERMÀ

La meva mare tenia un germà. En Joan –així és com es deia– tenia onze anys més que ella i una alçada que sobrepassava la mitjana normal. Era ben plantat, era amable amb… Continua llegint

JO DE GRAN VULL SER… INDEPENDENT

Quan era petita vivia amb els meus pares en un edifici de pisos a Barcelona, d’aquells que tenen un celobert prou ampli i lluminós com per encabir-hi el safareig de cada casa. Es… Continua llegint

  • Twitter

    https://twitter.com/TaniaJuste