L’AFANY DE REINVENTAR-SE

Any nou vida nova, diuen. I quan ho escoltem traiem pit pensant potser sí, potser aquest any toca reinventar-se. Però si ens aturem a pensar estrictament en la dita ens adonarem que és veritablement estressant: cada any hem de canviar de vida? Una altra cosa és agafar-la com una possibilitat de millorar alguns aspectes de l’any que hem deixat enrere, fer-nos aquella llista de bones intencions que mai arribarem a assolir del tot però que la simple idea de pensar que és possible ja ens produeix una immensa felicitat. Això sí, no entraré en els tòpics del contingut d’aquestes famoses llistes perquè ens adonaríem del poc originals que som i de com es repeteixen les nostres frustracions any rere any.
Mafalda

Aturem-nos, tanmateix, en la qüestió de la “reinvenció”. Una famosa marca sueca de mobiliari ja va triomfar fa uns anys amb una frase que ha creat escola: “Redecora la teva vida”. Va donar en el clau i a partir d’aleshores tothom es dedica a visitar aquestes megastores repartides per la nostra geografia en un intent aparent de canviar el menjador quan el que veritablement desitja és canviar de vida.

Menjador ikea

Just en els dies del canvi d’any, entre desembre i gener, he aprofitat per llegir un dels llibres que tenia pendents i que m’observava des de la pila de la tauleta de nit que té el poder màgic de créixer en comptes d’anar cap avall. El llibre es titula “La llibreria ambulant”  i és una novel·la, la primera, que va escriure el prestigiós periodista nord-americà Christopher Morley a l’any 1917. I parla d’això, de reinvenció. Concretament tracta d’una dona de mitjana edat, la Helen McGill, que sense rumiar-s’ho gaire aprofita la visita d’un llibreter ambulant a la seva granja per canviar de vida. Fins aleshores ha estat dedicada a la dura i monòtona vida al camp convivint amb un germà que, a banda de fer de granger, ha triomfat com a escriptor d’una “saga” de llibres que parlen de la feliç vida rural. Ella s’ocupa de les tasques domèstiques i poc a poc, mentre el seu germà pateix allò que ella anomena els seus “atacs de literatura” tancant-se a escriure o vagarejant pels camps en busca d’inspiració, ella assumeix tota la feina dura de la granja. Fins que un dia es planta davant de casa un home “d’aspecte singular i barba roja” amb un estrany carruatge que, en obrir-lo, resulta ser una llibreria ambulant. Després d’una conversa encesa amb aquest personatge en la qual ell li explica les virtuts de la vida errant i la seva necessitat actual de deixar el negoci per poder escriure’n totes les vivències que li ha proporcionat la Helen decideix comprar-l’hi i iniciar aquell mateix dia el seu nou periple. Un tema engrescador perquè activa el cuquet que tots portem a dintre de canviar, de començar de nou, de reinventar-nos no pas cada any, però sí almenys un cop a la vida.

La llibreria ambulant

Anuncis