“TEMPS DE FAMÍLIA”, UNA PRESENTACIÓ

Publicar una nova novel·la és sempre un esdeveniment feliç. Que la novel·la en qüestió sigui guardonada amb el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2015 és una circumstància excepcional! I si a tot això li afegim una presentació a Barcelona com la d’ahir vespre a la Casa del Llibre, en agradable conversa amb l’Enric Calpena… què puc dir? Gràcies als astres per brindar-me aquests meravellosos moments!

DSC01535

L’Enric Calpena no només és un bon comunicador, sinó també una persona molt llegida, molt documentada, que quan et presenta un llibre ho fa amb totes les eines al seu abast configurant una vetllada que molts van celebrar ahir a la Casa del Llibre de Rambla de Catalunya. Mentre al carrer hi transitaven els cotxes i les persones amb el tràfec propi d’un dimarts de tardor, al fons de tot de la llibreria aturàvem les hores per xerrar una estona de “Temps de família”. Una novel·la que m’ha submergit en l’univers familiar d’una nissaga dedicada a les vinyes i al vi al Penedès; un univers familiar que construeix un imperi a partir d’un indiano a finals del segle XIX i que transita a través del segle XX de la mà de les generacions posteriors. Amb l’Enric vam xerrar de vinyes, d’indians, de dones que lliuren les seves pròpies guerres, de relacions humanes que esdevenen complexes i de personatges plens de clarobscurs.

IMG_6620

I difícilment hauríem pogut arrodonir l’acte d’una manera millor que fent un tast d’un vi molt especial, el Rupestris del Celler Pardas. I és que aquest vi del Penedès té la seva història, doncs un dels seus dos propietaris, en Jordi Arnan, em va permetre participar en un dia de verema quan jo em documentava per a l’escriptura del llibre. Hauria estat el mateix construir l’escena de la verema dels Giner a principis de segle sense haver vist aquella primera llum del dia enmig de rengleres de vinya al Penedès? Sense haver sostingut el raïm acabat de collir del cep? Hauria pogut saber quines olors es respiren allà o quins són els sons que envaeixen els camps en plena verema? Segur que no. Així doncs, escrit el llibre i presentat en societat, què millor que tenir ahir vespre a en Jordi Arnan presentant un vi que, per si sol, ja explica la història i el dia a dia de tants i tants pagesos de la nostra terra.

DSC01552 DSC01576

Avui escric, amb l’energia dels millors dies, doncs sé que en Bonaventura Giner, la Mercè, la Roser, en Jan, la Violeta, la Margarida, els masovers i tots els que viuen i conviuen al mas de “Temps de família” han iniciat camí més enllà de la seva autora i són molts els beneïts lectors que ahir em van demostrar el desig de formar-ne part.

Per a tots vosaltres, un GRÀCIES amb totes les majúscules!

C_Temps de família.indd

Anuncis