TRADUINT MRS. DALLOWAY

“Mrs. Dalloway said she would buy the flowers herself”.

“La senyora Dalloway va dir que ella mateixa compraria les flors”.

Estem tan acostumats a llegir obra traduïda que, normalment, no ens aturem a rumiar en la feina que el traductor n’ha fet al darrere. Si el text original és alta literatura com en el cas de “Mrs. Dalloway” de Virginia Woolf, -la novel·la que transcorre en un sol dia de la vida de la Clarissa Dalloway a Londres, l’any 1923-, el traductor s’enfronta a un nivell d’exigència del qual pocs, segurament, en sortirien airosos.

Mrs Dalloway 3

I resulta que aquesta magnífica obra, deliciosa, exquisida, capaç de sorprendre a cada nova lectura, capaç d’extasiar l’ànima més sensible i de fer-la aturar a cada moment per copsar tota la seva bellesa, aquesta obra, deia, només s’ha traduït dues vegades al català. La primera, als anys 30, quan César Jordana s’hi va aventurar; la segona, el 2013 -80 anys després!-, quan Dolors Udina va tornar al text la seva joventut –en paraules de la pròpia traductora-.

No puc valorar la traducció del primer perquè quan la vaig llegir era només una esponja jove d’emocions que engolia la literatura a mossegades tan apassionades com efímeres. Però sí puc afirmar que, després d’una lectura més recent i en edat més madura del gran clàssic modern, la Dolors Udina ha fet una feina monstruosament bona.

Mrs. Dalloway

Ella explica en unes notes al final del llibre que “a l’hora de traduir, m’he deixat portar sobretot pel ritme del text, compost per la música callada dels pensaments dels personatges i per la música fragorosa del toc de les hores del Big Ben sobre la fressa del trànsit londinenc”.

I no crec que Virginia Woolf hagués pogut trobar cap altra traductora millor al català, amb la mà al cor.

Virginia Woolf 2

Anuncis