LA VEU DE ROSA NOVELL

Hi ha veus que de seguida t’embolcallen, que et criden l’atenció per damunt de les altres perquè el seu timbre, la seva profunditat, t’arriben més endintre que qualsevol altra. Hi ha veus que semblen haver nascut per a recitar poesia, cantar una cançó o interpretar un text a la perfecció. És el cas de la Núria Espert, o el Josep Maria Pou, o la Silvia Bel o l’Emma Vilarasau. És el cas, també, de la Rosa Novell.

Rosa Novell
Recordo com em va impressionar la primera vegada que la vaig veure interpretar una obra de Sándor Márai. Potser perquè és un dels meus escriptors favorits no m’hauria estat bé qualsevol veu… Potser perquè estimo tant els seus textos, perquè assaboreixo cada paraula i cada frase de les converses que els seus personatges mantenen, de fet, amb si mateixos, –com si de pensaments expressats en veu alta es tractés–, que no m’hauria conformat amb qualsevol veu. Una obra, en aquella ocasió, que tractava de temes tan universals com l’amor, la passió, la venjança, el ressentiment, però per damunt de tot, a través de les tres veus dels seus tres personatges, de la soledat.

La dona justa

La dona justa

I a principis de tardor em trobo amb l’alegria d’un nou Sándor Márai al teatre: “L’última trobada”, una història sobre l’amistat de dos homes que va quedar guillotinada molt temps enrere, pel fet d’estimar la mateixa dona. Dues veus masculines, –sobretot una, la de l’Abel Folk, que dirigeix i interpreta aquesta adaptació de manera magistral– i una veu femenina que representa la Nini, la dida nonagenària del personatge interpretat per Folk. La Nini és la veu de la consciència, la del record, la de la infància i la que recorda al personatge qui és i qui va ser. I en aquesta adaptació que es pot veure al Romea és la veu de la Rosa Novell. A l’entreacte, sense moure’ns de la butaca, podem assaborir, a més a més, una dissertació que l’actriu fa sobre la Poloanise Fantaisie de Chopin, mentre la peça va sonant.

Un text per a aquells a qui la bellesa de les paraules sacseja profundament; una posada en escena fantàsticament acurada i alhora plena d’originalitat. I una Rosa Novell que no veu al públic perquè una greu malaltia l’ha deixat des de fa un temps sense aquest sentit, però que sí pot escoltar els aplaudiments que, després del silenci contingut de l’obra, esclaten a dojo per la feina ben feta de tots tres actors. No us perdeu l’obra!

L'última trobada Romea