CINEMA A CASA

Torno de l’escola, de la facultat, de la feina i sé que m’espera un vespre tranquil. Truco algú: quedem per veure una pel·lícula? A casa teva o a la meva? Vaig al videoclub que hi ha al barri, sempre el mateix noi rere el taulell amb la vista fixada en la pantalla que té al davant. Un moviment lleu de cap a manera de salutació, s’avorreix mentre els clients entren, trien, remenen les prestatgeries ben endreçades, plenes de títols per a tots els gustos. Una de por, una comèdia, un bon drama o un clàssic? Depèn de l’estat d’ànim, de la companyia… de tantes i tantes coses.

Aquest és l’esquema clàssic de les visites al videoclub durant els anys 80, 90, 00… Després van venir els videoclubs-caixer, on la targeta de soci tenia un crèdit de diners i ni tan sols calia que entressis a la botiga per triar la pel·lícula, ja que el caixer i el dispensador eren al seu exterior. Llàstima del noi rere el taulell, que poc a poc va perdre la seva raó de ser… A través de la pantalleta del caixer, podies veure els títols de les pel·lícules endreçats per gènere, per ordre alfabètic, per “les més vistes” o “les més recomanades” –quin perill, quina subjectivitat!–, i si el videoclub-caixer era modern també podies visualitzar el tràiler de la pel·lícula!
Hi ha pel·lícules, sobretot dels anys 90, que inclouen algun personatge que treballa en un videoclub. Allà, en aquells espais de culte al cinema que es pot veure a casa per un preu raonable, es donaven casos de flirteig, de noves coneixences, descobriments de tota mena i gènere.

La boda de Muriel

Jersey girl
Com en una mena de foc lent, el videoclub de cada barri, de cada poble, ha anat desapareixent i deixat pas a altres tipus de comerços més pràctics, perquè, qui lloga, avui dia, una pel·lícula en un videoclub? Si fins i tot n’hi ha d’on-line, en gran diversitat de formats i de paquets televisius! Per no parlar de la gran quantitat de persones que, directament, opten per una descàrrega…
Doncs bé, no ens hauria de sorprendre el més mínim que un videoclub com Video Instan, el local de cinema a casa més emblemàtic de Barcelona, amb el catàleg videogràfic més exhaustiu de tot el país, surti a les notícies del vespre anunciant que es troba en perill de tancament. La seva persiana s’ha aixecat cada matí des de fa una pila d’anys i n’ha vist passar de tots els colors; pels seus passadissos hi han circulat cinèfils de tots els temps i en les seves prestatgeries ha estat possible, des de sempre, trobar-hi allò que era impossible en qualsevol altre lloc. Amants del cinema: aixequeu-vos i defenseu un dels últims bastions!


Els propietaris de Video Instan fan ara una crida per recollir firmes: demanen a l’Ajuntament que els declari botiga emblemàtica, només d’aquesta manera podran fer front a un lloguer que s’apujarà i a un mercat que se’ls menja lenta i impassiblement. Un patrimoni de la ciutat, del país, del cinema, de tots als qui el cinema ens fa feliços.