LA VIDA DELS LLIBRES

La tasca dels bibliotecaris repartits per tota la nostra geografia és molt lloable ja que, a través dels seus clubs de lectura, ajuden a mantenir els llibres ben vius. En un món que canvia a cop de tuit, és agradable saber que les coses persisteixen més enllà de la rabiosa actualitat.

Tertúlia literària dels clubs de lectura de les biblioteques de Vilafranca i Santa Margarida i els Monjos
Ahir vaig tenir l’honor d’acompanyar en un acte entranyable a dos clubs de lectura, el de la biblioteca de Vilafranca del Penedès i el de la biblioteca de Santa Margarida i els Monjos, amb el qual posaven la cirereta final a un mes d’abril en què tots dos grups han estat llegint “Els anys robats”. Diuen que és un plaer comptar amb la presència de l’autor o autora en aquest fi de festa, i jo els dic que la sensació encara és més agradable per a mi, en adonar-me que en Josep Savall i tots els seus segueixen ben vius gràcies a ells i a tota la gent que llegeix la novel·la.

Vam passar una tarda-vespre molt amena on la conversa no va esdevenir cap monòleg sinó més aviat un interessant intercanvi d’opinions. Tothom hi va deixar el seu gra de sorra, i en Ramon Arnabat, president de l’Institut d’Estudis Penedesencs –reconegut aquest any amb la Creu de Sant Jordi, per cert– i un dels meus còmplices en el treball de recerca històrica per a més d’un llibre, ens va il·lustrar amb el seu saber sobre la guerra civil i els camps d’aviació del Penedès.

Refugi del Serral, a l’antic aeròdrom dels Monjos

Dos clubs de lectura, bibliotecaris i bibliotecàries, un excel·lent historiador i servidora, parlant a peu dret dins les entranyes mateixes d’un refugi antiaeri, primer, i asseguts en una de les sales de l’interessantíssim CIARGA –Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i Guerra Aèria–, després. Els personatges d’ “Els anys robats” flotaven clarament en l’ambient. Una conversa viva, l’obsequi d’alguns records punyents per part d’algun dels assistents que, a través de l’avi, de la mare o el pare, o fins i tot en pròpia pell, ens ajudaven a entendre com van ser veritablement aquells anys.

Si bé els llibreters són els grans ambaixadors dels llibres, aquells que amb ull clínic et poden recomanar aquesta o aquella novetat, alguna interessant reedició… als bibliotecaris els devem la vida eterna dels personatges que habiten en les prestatgeries dels seus temples.
Gràcies a tots i a totes per un dia fantàstic!