LLETRES AMB MATES

Per fi he entès perquè sempre m’han agradat les matemàtiques. Abans dels quatre batxillerats als que s’enfronten avui dia els nostres joves estudiants –provablement la primera decisió important que han de prendre a seva la vida–, hi havia la meva generació, és a dir, la d’aquest llibre que es veu que desperta molta curiositat que es titula “Yo fui a EGB”. En vaig sentir a parlar l’altre dia a en Basté, a RAC1, amb tanta passió –es recordava tendrament del “Frigodedo”, o de tenir el dit sobre el botó del “rec”, a punt per gravar la cançó favorita quan sonava a la ràdio-, que hauré de fer-ne una de grossa i demanar a algú que me’l regali pel meu sant o aniversari: aquí queda dit.

Com deia, jo sóc de la generació d’EGB, BUP i COU, d’aquella que havia de decidir com a primera cosa a la vida si eres de ciències o de lletres. Però la tria podia ser “pura” o “mixta”: en el segon cas, els pocs autèntics, triàvem les lletres amb mates. Malgrat tenir clar que jo era una noia de lletres, m’amoïnava la meva poca “puresa” ja que vaig fer el salt al grec i al llatí per decantar-me per les matemàtiques. I és que m’agradaven!

Després de molts anys en el món de les lletres, la meva filla comença a portar equacions a casa. Les miro, les recupero i, davant la seva mirada espantada, afirmo que m’agraden i que les trobava a faltar. Tan de lletres com sóc…
            Fins ara he pensat que era una dona de lletres poc “pura”, degut a aquesta sorprenent inclinació, però ara resulta que han publicat un estudi en una revista científica en què s’arriba a la següent conclusió: les matemàtiques poden produir un gran plaer estètic. Ho sosté l’autor de l’estudi, el neurocientífic Semir Zeki, del University College of London, quan diu que ha descobert que un grup de neurones s’activen al nostre cervell en contemplar la bellesa que amaga una bona equació. Les mateixes neurones que s’activen en escoltar una peça de música que ens agrada!

Preguntat sobre aquest estudi i aquestes conclusions, un catedràtic de matemàtiques de la UPC, en Solà-Morales, respon a una periodista que sí, que les equacions poden posseir una bellesa intrínseca, però que “no oblidem que el que més ens atreu són els problemes. La sensació de tenir un repte i de superar-lo”.

            Serà per aquest repte constant que ens proposa la vida, serà pel plaer estètic de la pura contemplació d’una cosa bella… el fet és que per fi he entès perquè sempre m’han agradat les matemàtiques, i potser ja he trobat la resposta quan algun fill meu em pregunta: Però de què em serviran a la vida les mates si jo vull fer lletres? 

Wassily Kandinsky