L’ESPERIT DE SUPERACIÓ

Un bon amic m’ha enviat aquest video. No el podeu deixar de veure!
Emocionant pujada dels Marrecs de Salt per les escales de la Catedral de Girona
Diuen que fa més de 200 anys que els catalans aixequem aquestes torres humanes que anomenem castells. Moltes són les places de pobles i ciutats d’arreu de Catalunya que han vist alçar-ne de tota mena, estructura i alçada. Cada colla, amb el nom del seu lloc d’origen, és coneguda per les fites assolides al llarg de la seva curta o llarga història. Algunes han carregat castells mítics, i totes han viscut experiències úniques, com també únic és el moment per al privilegiat espectador que té l’oportunitat de veure un castell aixecar-se: homes, dones i nens que formen part de la colla castellera ja s’han mentalitzat, ho porten estudiat i assajat des de fa temps, ara ha arribat l’hora de la veritat i tothom els observa. Ells i elles s’ajusten la faixa, es diuen algunes paraules, la força brilla intensament en els seus ulls. Es fa el silenci mentre els primers van formant la pinya. La gralla comença a sonar indicant l’evolució del castell. Els primers homes comencen a carregar el tronc del castell; veiem els cossos pujar, trepar; notem la seva força i precisió en els moviments de mans i braços; els peus s’apuntalen en les faixes dels companys; les espatlles es tensen i es preparen per sostenir aquell somni…
I quan, finalment, enmig d’aquella calma tensa, l’enxaneta aixeca la mà, la remor de veus creix i creix, gairebé sense poder esperar el més difícil, la descàrrega del castell. Ho han aconseguit, ho hem aconseguit! Tot són abraçades, rostres que somriuen, satisfacció i orgull de formar part d’aquest tot que ens fa més persones.

Felicitats, castellers: cada dia que aixequeu un castell ens parleu de força, valor, esperit de superació i sobretot de confiança en els altres, perquè sense l’ajut de cada home, dona o nen no hi hauria castell. No hi hauria somni.

Anuncis